El trànsit a la vida adulta no és tan fàcil. Fer-lo sí, decidir-lo no. Tornar-se adult, en el sentit de responsable, seriós, políticament correcte (i no estic parlant de macropolítica) és senzillament deixar-se anar i la societat ja t'hi arrosseguerà. Decidir ser responsable pel que consideris oportú i desautomatitzar altres processos de responsabilitat és l'equilibri a cercar.
I a mesura que et fas gran, cada vegada pots confiar amb menys gent perquè l'adult és superficial, et dirà el que vols sentir. En canvi, al nen no li importarà ofendre't, però si és prou "madur" ho farà amb criteri i amb cautela i, si s'escau, et demanarà disculpes.
No oblidis el nen, la nena. No miris Ventdelplà, et modifica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada