diumenge, 3 de juliol del 2011
diumenge, 27 de març del 2011
Ich bin dabei
Guys, this is incredible. S’hi ha alguna manera per descriure Berlin és… diferent. Visc a un lloc diferent del que havia viscut sempre, ho heu provat? Tan sols per això ja començo a adonar-me de moltes coses. I m’agrada.
No he escrit res fins ara perquè he estat mooolt estressat amb el tema de buscar una habitació, un pis, una gent amb la que compartir... aquí ve tothom ara, hi ha tants joves! M’havien agafat a un lloc –i fixa’t com un dic, això són casi com entrevistes de feina– però al final, m’he fet enrere, i crec que bé. A veure, a veure què sortirà... tinc altres frentes abiertos, ja ho anireu sabent.
Ahir vaig viure la primera nit de festa tu, brutal! Aquí tot és més gran, a lo macro, i la festa també... no us la perdeu si veniu algun cop! Aquí la gent està tan condicionada pel clima que casi que la vida es mou en funció d’això... Ahir a la nit fotia raquíssima però em diuen que això no era res comparat amb l’hivern que hem deixat enrere, que la ciutat entrava en stand-by durant dos mesos... En general està fent solet, ja veig que dieu que a Catalunya també, però aquí no em queixo! El rollo és molt en plan, pumba, toma ciutat, deixada de la mà de Déu... trenca una mica amb l’estereotip alemany... aqui hi ha coses molt cutres, però ja ho diuen que és com una illa dins un país, en molts sentits.
Realment és una ciutat per viure-la, no per veure-la, aquí ho deixo anar. I com aquest lloc n’hi ha molts d’altres que segur que estan allà, esperant-nos. Lo més guai és la gent clar, m’he trobat de tot ja... gent increïble, estic coneixent gent increïble... i absoluts amargats, hi ha molts amargats aquí...reprimits, frigidos, imbècils! En general estan força grillats, com diria el Joan, l’amic que he fet des de l’avió, que està com jo aquí, però fa Física. Molts estan sonats i d’aquests uns quants son bones persones... això és –valgui el tòpic– un frenesí, aquí el temps passa mooolt depressa. Tant, que ara es veu que han hagut d’ajustar la hora perquè s’estava desfassant amb la resta d’Europa. La gent va molt a la seva, mai ho havia vist tant però en general es respira felicitat, bueno almenys amb els que de moment m’estic movent.
Em sap greu no haver dit res abans, però només una mica, espero que m’entengueu... estic a una altra banda i Barcelona queda ara ja bastant enrere, i ja sé que fa res sí...
Bueno amics us envio una abraçada i... stay tuned!
Er grabié
No he escrit res fins ara perquè he estat mooolt estressat amb el tema de buscar una habitació, un pis, una gent amb la que compartir... aquí ve tothom ara, hi ha tants joves! M’havien agafat a un lloc –i fixa’t com un dic, això són casi com entrevistes de feina– però al final, m’he fet enrere, i crec que bé. A veure, a veure què sortirà... tinc altres frentes abiertos, ja ho anireu sabent.
Ahir vaig viure la primera nit de festa tu, brutal! Aquí tot és més gran, a lo macro, i la festa també... no us la perdeu si veniu algun cop! Aquí la gent està tan condicionada pel clima que casi que la vida es mou en funció d’això... Ahir a la nit fotia raquíssima però em diuen que això no era res comparat amb l’hivern que hem deixat enrere, que la ciutat entrava en stand-by durant dos mesos... En general està fent solet, ja veig que dieu que a Catalunya també, però aquí no em queixo! El rollo és molt en plan, pumba, toma ciutat, deixada de la mà de Déu... trenca una mica amb l’estereotip alemany... aqui hi ha coses molt cutres, però ja ho diuen que és com una illa dins un país, en molts sentits.
Realment és una ciutat per viure-la, no per veure-la, aquí ho deixo anar. I com aquest lloc n’hi ha molts d’altres que segur que estan allà, esperant-nos. Lo més guai és la gent clar, m’he trobat de tot ja... gent increïble, estic coneixent gent increïble... i absoluts amargats, hi ha molts amargats aquí...reprimits, frigidos, imbècils! En general estan força grillats, com diria el Joan, l’amic que he fet des de l’avió, que està com jo aquí, però fa Física. Molts estan sonats i d’aquests uns quants son bones persones... això és –valgui el tòpic– un frenesí, aquí el temps passa mooolt depressa. Tant, que ara es veu que han hagut d’ajustar la hora perquè s’estava desfassant amb la resta d’Europa. La gent va molt a la seva, mai ho havia vist tant però en general es respira felicitat, bueno almenys amb els que de moment m’estic movent.
Em sap greu no haver dit res abans, però només una mica, espero que m’entengueu... estic a una altra banda i Barcelona queda ara ja bastant enrere, i ja sé que fa res sí...
Bueno amics us envio una abraçada i... stay tuned!
Er grabié
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
