Un homenatge

Volia retre homenatge a Radiohead, el que considero el millor conjunt musical que hi ha hagut, però (a veure qui m'ho discuteix) ja vinguts en hores baixes, si és que es diu així. Si no els coneixeu bé, és difícil que no ho conegueu i us agradi perquè si us ha d'agradar ja els coneixeríeu. Melancolia en estat pur. Val la pena, però compte no t'hi enganxis.
Exit Music For a Film sempre sempre serà un clàssic.

Jordan també tenia una mare que l'estimava

El trànsit a la vida adulta no és tan fàcil. Fer-lo sí, decidir-lo no. Tornar-se adult, en el sentit de responsable, seriós, políticament correcte (i no estic parlant de macropolítica) és senzillament deixar-se anar i la societat ja t'hi arrosseguerà. Decidir ser responsable pel que consideris oportú i desautomatitzar altres processos de responsabilitat és l'equilibri a cercar.
I a mesura que et fas gran, cada vegada pots confiar amb menys gent perquè l'adult és superficial, et dirà el que vols sentir. En canvi, al nen no li importarà ofendre't, però si és prou "madur" ho farà amb criteri i amb cautela i, si s'escau, et demanarà disculpes.
No oblidis el nen, la nena. No miris Ventdelplà, et modifica.

Per començar

Entendre la mort cuantitativament no és possible en el món en què vivim. Entendre-la qualitativament és necessari.