N'hi ha que s'apunten al carro de tot.
N'hi ha que no els importa la resta.
N'hi ha que són bones persones.
N'hi ha que fan la seva, i tambés són bones persones.
N'hi ha que no creuen en un món millor.
N'hi ha que escolten música, llegeixen una mica i amb això ja ho tenen tot fet.
N'hi ha que lluiten pel que creuen.
N'hi ha que es rendeixen al cap de poc. N'hi ha que aguanten més. Hi ha alguns fins i tot, que aguanten el que calgui. No es rendeixen.
La majoria però, ens rendim.

Human after all

No me n'he pogut estar. Veient que Nietzsche no li importa ni a sa mare (pobre Friederich, aquest és un video dels seus últims dies... és com macabra i fa bastant cangueli i a sobre és de 1899, però mola!)
A lo que anavem, Michel Gondry, realitzador francès de films (Olvídate de mi, La ciencia del sueño) i videoclips amb un munt de penya famosa com Björk, Kylie Minogue, Noir Desire, Chemical Brothers o Radiohead [qui havia vist al Thom fer aquestes tonteries, i a sobre amb Knives Out!] va fer també el famós video de Daft Punk, Around the world. Brutal. El vaig descobrir quan era petit i anava per Europa d'intercanvi amb els pares, que era l'únic moment en què sintonitzava amb l'MTV. Llavors em feia por, ara em sembla un video increible. Boníssim. Gondry sempre crea mons de conte, o de joguina, de cartró pedra, molt absurds. Aquest temazo, amb aquestes imatges crea un resultat d'una factura espectacular.

Ah, per si no es nota. Vull fiesta, vull fiesta, vull fiesta. Aviso a navegantes.

PD: Te lo dejaste Leo!

Nietzsche, te'n devem un grapat

En la Genealogia de la moral, Nietzsche examina els termes bàsics de la moral bo/dolent, bo/malvat. Bo significava, al començament, l'home de rang superior, el noble, el poderós, el senyor; en canvi, dolent significava l'home, baix, simple, vulgar. Però la casta sacerdotal, sobretot la jueva, que era l'antítesi de l'aristocràcia, a causa del ressentiment va incubar set de venjança i va provocar una transvaloració. Els nous valors seran bo i malvat, però amb la diferència que el malvat serà el que abans era el bo, és a dir, el poderós, el violent, el ple de vida. En canvi, el bo serà l'home baix, el simple, l'indigent.

És curiós, no?

Un clàssic

Sisi jaja, ni padre de familia ni hòsties, els Simpson un clàssic, crítica a pinyon i amb gràcia.

Mola, mola! De cop, molta participació al blog, tenint en compte els tristos inicis... gràcies a tots!
QUIERO MI BOCADILLO, QUIERO MI BOCADILLO, QUIERO MI BOCADILLO!

Com emocionar-se en un minut i mig

All is full of all

Taronja, tinta, gos, dimecres. I demà?

En aquest lloc, trobareu informació bastant objectiva i argumentada. Val la pena si us interessa.

Slumdog Millionaire

Slumdog Millionaire (algo així com El gos sarnós milionari). De Danny Boyle, 2008. Regne Unit

It’s good. No està mal. És entretinguda, té alguns moments molt divertits i m’atreviria a dir que mostra Mumbai tal com és. Està treballada, i l’argument dona molt joc. Un protagonista amb el qual empatitzes, alternant amb imatges de la desgraciada infancia que Jamal ha sofert. La imatge està molt cuidada i la banda sonora acopanya, tot i que per mi la cançó final està potser una mica fora de lloc, tenint en compte que és una producción britànica i no pas Bolliwood, ni els actors principals són ballarins.

Això sí, el missatge, el to holliwoodense no pot faltar: bons, dolents, noi - noia, dificultats, final feliç i tot el rollo del destí i de que estava escrit. Sensació ambigua perquè pretén mostrar una imatge realista de l’Índia però no deixes de sentir-te contrariat perquè segur que aquesta peli no la passarien al Verdi, precisament. Vull dir que derrotxa comercialitat fins al punt de preguntar-se què cony m'estan venent, saps...?

Potser per anar a fer un cine no però si per una tarda de pànxing.

Fenomen Spotify

Títol fàcil per atraure mirades però és que és serio. El programa (quasi) definitiu. SPOTIFY
Com l'iTunes, amb buscador de música (hi ha moltíssima música) però pots escoltar-la tota i completament gratis. No és per descarregar-te-la sinó per escoltar-la online. També té com una mena de radio que et fa llistes de sincronització on tu tries l'estil de música i li dius de quina època vols que sonin les cançons (hi ha des del rock del anys 50...) de forma infinita, fer-te les teves pròpies llistes, etc.
Tan sols haureu de suportar un anunci de telepizza cada mitja hora o així. No està mal no?
Per obtenir-lo us han de convidar i un cop us hagueu registrat, disposeu de 10 invitacions. A mi me'n queden 6, qui en vol una?

Detenido un hombre en El Prat con una pierna escayolada con cocaína

http://www.lavanguardia.es/sucesos/noticias/20090306/53653762775/detenido-un-hombre-en-el-prat-con-una-pierna-escayolada-con-cocaina.html

No comments

Pels peranians (i d'altres)

i tu? creus en l'absolutisme estètic? Com portes allò de no poder explicar el món? Què tal queda? Ho creus realment? Massa romàntic? I si no, per què creus en l'art? Creus que és tot o creus que és res? Si no és ni una cosa ni l'altra en què creus? En un terme mig? Creus en un terme mig? Dediques la teva vida a un terme mig?