El matí s’aixeca de la mateixa manera que la nit anterior s’havia acomiadat, amb un tènue plugim. Com no vaig dormir a casa, no vaig poder recollir la roba estesa i així evitar que la intensa pluja d’ahir al vespre mullés els meus calçotets, samarretes i tovalloles que amb cert carinyo –per allò de que no ho faig tant sovint com un podria pensar– havia estès a la tarda. El sol es fa lloc a mesura que ens acostem al migdia. Aquest es transforma en un sol radiant al pic de les dues, cridant a les veïnes i als veïns a treure’s alguna peça de roba i sortir a la terrassa. Havent dinat, després dels plats i del cafetó, quan ningú ho hagués dit uns instants abans, comencen a aparèixer alguns petits però densos núvols, per el moment blancs, però que de seguida comencen a augmentar en nombre i a variar el seu color, passant per blaus, grisos, alguns de tant foscos que gairebé semblen negres. Som-hi, altre cop a recollir la roba estesa.
I és que es tracta d’anar a veure al profe i explicar-li què has fet aquesta setmana. No està malament no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada