N'hi ha que s'apunten al carro de tot.
N'hi ha que no els importa la resta.
N'hi ha que són bones persones.
N'hi ha que fan la seva, i tambés són bones persones.
N'hi ha que no creuen en un món millor.
N'hi ha que escolten música, llegeixen una mica i amb això ja ho tenen tot fet.
N'hi ha que lluiten pel que creuen.
N'hi ha que es rendeixen al cap de poc. N'hi ha que aguanten més. Hi ha alguns fins i tot, que aguanten el que calgui. No es rendeixen.
La majoria però, ens rendim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
tio, només es rendeixen els covards.
m'imagino que el teu post ve per alguna raó molt concreta, però sigui el que sigui pensa que quan les coses es torcen un sempre ha d'intentar recordar quin era el propòsit inicial i si encara té vigència, i si és així... doncs endavant
ànims que et veig massa derrotista!
si, si...
pero bueno, millor ja.
Segueix pendent i no me n'oblido.
una abraçada
jo crec que un diu que es rendeix,
però també que, si una cosa comença -com un propòsit, un objectiu, una manera de fer,etc.-, no deixa mai de ser.
Encara que les espectatives de fer-ho funcionar siguin nefastes, sempre hi ha una petita part a dins que no es rendeix gens ni mica, només tracta de mirar-s'ho d'una altra manera.
Potser dic això perquè crec en els miracles, ves a saber. Però a mi em sembla així.
Publica un comentari a l'entrada