Slumdog Millionaire (algo així com El gos sarnós milionari). De Danny Boyle, 2008. Regne Unit
It’s good. No està mal. És entretinguda, té alguns moments molt divertits i m’atreviria a dir que mostra Mumbai tal com és. Està treballada, i l’argument dona molt joc. Un protagonista amb el qual empatitzes, alternant amb imatges de la desgraciada infancia que Jamal ha sofert. La imatge està molt cuidada i la banda sonora acopanya, tot i que per mi la cançó final està potser una mica fora de lloc, tenint en compte que és una producción britànica i no pas Bolliwood, ni els actors principals són ballarins.
Això sí, el missatge, el to holliwoodense no pot faltar: bons, dolents, noi - noia, dificultats, final feliç i tot el rollo del destí i de que estava escrit. Sensació ambigua perquè pretén mostrar una imatge realista de l’Índia però no deixes de sentir-te contrariat perquè segur que aquesta peli no la passarien al Verdi, precisament. Vull dir que derrotxa comercialitat fins al punt de preguntar-se què cony m'estan venent, saps...?
Potser per anar a fer un cine no però si per una tarda de pànxing.
