Slumdog Millionaire (algo així com El gos sarnós milionari). De Danny Boyle, 2008. Regne Unit
It’s good. No està mal. És entretinguda, té alguns moments molt divertits i m’atreviria a dir que mostra Mumbai tal com és. Està treballada, i l’argument dona molt joc. Un protagonista amb el qual empatitzes, alternant amb imatges de la desgraciada infancia que Jamal ha sofert. La imatge està molt cuidada i la banda sonora acopanya, tot i que per mi la cançó final està potser una mica fora de lloc, tenint en compte que és una producción britànica i no pas Bolliwood, ni els actors principals són ballarins.
Això sí, el missatge, el to holliwoodense no pot faltar: bons, dolents, noi - noia, dificultats, final feliç i tot el rollo del destí i de que estava escrit. Sensació ambigua perquè pretén mostrar una imatge realista de l’Índia però no deixes de sentir-te contrariat perquè segur que aquesta peli no la passarien al Verdi, precisament. Vull dir que derrotxa comercialitat fins al punt de preguntar-se què cony m'estan venent, saps...?
Potser per anar a fer un cine no però si per una tarda de pànxing.
4 comentaris:
la vaig veure dilluns a la nit i realment el ball del final sobra, és que és TAN hortera! xDDD
Felicitats pel Blog nano! A veure si quedem un dia d'aquests que fa anys i panys ja ;)
Ostia!
Aleix quan de temps, quina il·lusió!
La veritat és que si tio, tampoc me'n recordava del vostre blog, és que vaig perdre els favoritos...
La peli no està mal no, però?
Veig ara que també n'has fet un post tu, jeje.
No prometo res perquè em conec, però la intensió hi és, tinc ganes de veure't!
no, no. com a producte només li faltava el llacet perquè estava pensat a la perfecció. Lo xungo és que pel que es veu alguns dels actors de la peli segueixen vivint a les barriades baixes de Mumbai i que bastantes escenes no van ser gravades per Danny Boyle sinó per directors indis...
offtopic. Mira això: http://www.proa.cat/ca/autor/montse-banegas_5146.html
és lo que et vaig dir un dia en un sms
Què fort! Pensava que era algo de l'Alan, i resulta que és de la Montse! Un dia me la vaig trobar,però no em va comentar res de que publiqués un llibre. Sembla interessant no, casi autiobiogràfic no? Potser me'l compro i tot.
i lo de slumdog, sisi, jo també vaig sentint coses. He sentit fins i tot que aquest nens, bueno si que han tornat, després de viure en el luxe europeu i que estan trastocats... ara s'adonen de la misèria... quina merda
Publica un comentari a l'entrada